El que vaig aprendre a la tele local (i que et pot servir, petit empresari)

Ara ha fet 5 anys que vaig deixar els mitjans de comunicació. Després de 14 anys treballant a una televisió local, va arribar el moment de canviar d’etapa. I d’aprofitar la meva experiència per ajudar els altres.

L’última època de treballar a la tele n’era la responsable de la redacció. La cap d’informatius. Avui en podríem dir la responsable de continguts informatius. Perquè el contingut és allò que desperta l’interès de l’espectador: un programa, un videoclip, una notícia… tant se val. Es allò que el fa quedar-se una estona amb tu. I a fer continguts se n’aprèn. No és difícil.

Treballava a un canal de televisió petit, en una ciutat de prop de 50.000 habitants. Fèiem programes i fèiem informatius. Dos cada dia. I s’havien d’omplir. Cada dia. No parlàvem d’informacions de fora del municipi, més enllà d’aquelles que podien afectar els seus ciutadans, el que en dèiem informació de serveis: canvis a les lleis, afectacions per obres, vagues… coses així.  Però no era fàcil omplir cada dia 20 minuts d’informatiu. Dos vegades.

Així que fèiem el que en dèiem inventar-nos les notícies, que no és altra cosa que buscar situacions quotidianes i convertir-les en notícia. Us n’explicaré algun cas concret:

  • Durant una onada de fred, vem explicar com la vivien les persones que treballen al carrer, com comercials, carters o paradistes del mercat ambulant
  • Un dia vem sortir a investigar de què parlaven les persones que s’entretenen a xerrar al carrer, un costum de tota la vida, especialment als pobles
  • Just abans de les vacances d’agost, una botiga de roba ens va aconsellar quines peces podíem posar a la maleta per estar a la moda
  • Abans de l’era WhatsApp els joves s’enviaven sms i, si ho recordeu, els escrivien d’una manera ben peculiar, gairebé inintel·ligible pels adults. Doncs els vem demanar com s’entenien i quines eren les característiques principals d’aquell llenguatge resumit.

Algunes d’aquelles informacions, encara que no ho sembli, van despertar l’interès de l’audiència. I van fer que el canal atragués alguns anunciants. Ingressos al capdavall.

Avui els canals s’han multiplicat. Les teles locals ja no són el que eren, però a canvi tots portem a la butxaca un canal informatiu que podem utilitzar en el nostre benefici. Però per treure’n benefici, primer cal regalar contingut d’interès. Primer cal fer-se una audiència.

I què vol l’audiència? Això és el primer que cal preguntar-se. I cal anar investigant, fent proves, publicar i analitzar-ne la resposta. I amb això anar dirigint el contingut cap a on vol l’audiència. No és una tasca fàcil ni ràpida. Però us garanteixo que acaba per donar fruits.

By |2017-01-16T12:57:39+00:00gener 16th, 2017|Periodisme de marca, Sense categoria|0 Comments

About the Author: