Explicar històries

 

Ja fa uns quants anys que em dedico a fer el que faig. I quan algú m’ha preguntat de què es tracta, sovint m’ha costat trobar una resposta clara. Una gran contradicció treballant en l’àmbit de la comunicació. La meva resposta ha anat evolucionant amb els anys. Faig vídeos va ser el primera. Però és clar, vídeos de què, la gent em preguntava. No quedava clar si treballava a la tele, enregistrava bodes o era un vídeoartista d’aquests que projecta imatges que no s’entenen gaire. Per tant, tot i que em dedico a fer vídeos, no és una frase prou acurada.

Realitzador audiovisual sona molt millor. És un càrrec amb més entitat i que, fins i tot, es pot associar a la idea de cineasta, d’autor de cinema. I és que molts ens hem introduït en aquest món somiant ser directors de cinema, però com realment no es pot dir que em dediqui al cine, la paraula realitzador descriu millor la meva tasca.

Tot i això, en un món en que la comunicació evoluciona molt ràpid i en el que cal saber fer de tot i no importa tant el com sinó el què, recentment he passat una fase en la que em presentava oferint solucions de comunicació. És a dir, un consultor, idea que segur que un expert en màrqueting em diria que és l’adequada, que és la imatge que he d’oferir. Tot i que potser sí que ofereixo solucions a mida i que si algú el que necessita és simplement un cartell a la porta que expliqui millor què ofereix, no insisteixo i li encolomo un vídeo, no es una definició amb la que em senti còmode. Està gastada, buida de contingut, vol dir moltes coses i no vol dir res. Com moltes de les idees encolomades pel màrqueting. Sí, odio el màrqueting. Que quedi clar, el màrqueting, i no als que s’hi dediquen que en conec uns quants i són bellíssimes persones i a vegades tenen idees fantàstiques. Ja posats, matiso encara més, que si no em ficaré en un jardinet ja d’entrada amb el meu primer post, i tampoc cal. Segurament no és que odii el màrqueting sinó el mal màrqueting, allò tant impostat que és el primer que em vé al cap quan penso en màrqueting. Com això és una opinió molt poc argumentada ja faré un post més endavant que es dirà odio el màrqueting i m’explico una mica millor.

Reprenent el fil, buscant una definició per la meva tasca professional, les que us he explicat: faig vídeos, soc realitzador, ofereixo solucions de comunicació, són totes certes, però no me’n sento plenament identificat. La meva manera de ser no acaba de veure-s’hi reflectida. I potser, tal com ho estic plantejant, us pot semblar un exercici d’autocomplaença però és clar, si volem que algú ens trobi, ens hem de presentar adequadament. Si teniu una empresa o un comerç, molts clients us poden escollir o no per aquest motiu. Fins i tot si el que feu és treballar per una entitat, hi ha persones que decidiran col·laborar amb vosaltres per les sensacions que transmeteu.

Hi ha una part molt important d’aquesta carta de presentació que no es pot explicar. Que es veu i es nota: amb el tracte, amb la nostra trajectòria, amb l’estil que desprenen les feines anteriors que hem realitzat. Aquesta motxilla és el que et defineix si tens temps d’ensenyar-la. Però no tothom ens dóna aquest temps.

“Fuster de cançons”. Així es defineix el cantautor Cesk Freixas. Una frase curta, precisa i sobretot que si el coneixes una mica, el defineix perfectament. M’encantaria robar-li la frase però seria lleig. Fuster de vídeos? Sona prou bé i dóna una idea d’artesania que m’agrada. Sembla que els vídeos i tot el que fem sigui fet a mà i personalitzat, a mida. El concepte és el mateix que el de consultoria però sense la pompa marquetiniana. Però com ja està agafat, n’haurem de buscar un altre.

“Explicar històries”. En realitat és això el que fem. Explicar històries i ajudar a explicar-les.

Si en un informatiu veig la notícia que la fira de comerciants del poble x ha sigut un èxit de participació, em quedo igual. Segurament és una dada important i gens despreciable, sobretot pels organitzadors, però me’n recordaria molt més d’aquesta dada si m’expliquessin una història, I és que potser x, en un racó de la fira, va trobar aquell regal que fa tant de temps que buscava per z o que d va tastar una cervesa artesana que ja no oblidarà.

El que ens interessa, el que ens mou i ens commou són les històries.

I la nostra tasca, la que més ens agrada és fer arribar aquestes històries. Donant veu als que no la tenen, o als que creuen que allò que fan no és una bona història per explicar quan sí que ho és perquè tots, particulars, empreses, comerços i entitats, tenim històries per explicar. Només cal deixar-les sortir.

I el mes de setembre, reprenem la feina després de vacances, hem carregat les piles, idees de nous projectes, ganes de menjar-nos el món. Ganes que la tornada a la rutina, no signifiqui tornada a la monotonia. Un bon moment, per crear noves històries.

By |2015-09-25T11:36:30+00:00juliol 15th, 2014|Sense categoria|1 Comment

About the Author:

One Comment

  1. OBJECTIUESTHER XANDRI 17 setembre, 2014 at 12:04 pm

    Únicament felicitar al Dídac per la seva capacitat pedagògica en relació a la feina que “OBJECTIU:COMUNICIÓ” s’ha proposat. Us desitjo un futur professional ple d’èxits.

Leave A Comment